von mas 03.08.2020 06:45 Uhr

Una Terra…cinque Lingue! – L Vera

Vera, dove il tempo si è fermato e tutto dà lode al Creatore  – di Annelise Vian

Gejia del Vera - chiesetta a Vera

L  Vera
Olache l temp se à fermà
e dut fèsc onor al Creator.
N cianton de paradis anter ciel e tera.
Na picola gejia che vèrda via n grop de cèses.
L benvegnù delicat e sinzier  de Assunta.
La maraveousa crepes che ge fèsc corona.
L chiet che dona pèsc a l’ènema.
Chest l’é l Vera, n’emozion  che te resta tel cher!

 

  • Colac
  • Particolare
  • Roda de Mulon e Vernel
  • Sacro Cuore di Gesù - Chiesetta di Vera
  • Sciaier dedant usc maester de la gejia - scalino davanti alla porta d'entrata della chiesetta
  • Tobià - Fienile
  • Utèr gejia del Vera - Altare chiesetta del Vera
  • Vera visto da Penia

Per jir sa l Vera se pel tor l vièl mìngol ert ma n muie bel de vedudes  che passa anter  i pré o se pel jir dò la sorida strèda da bosch che pea via da la veia sia.

Ruèr colassù l’é desche ruèr ai confins de la tera olache scomenza l ciel, dut entorn l’é pèsc e chiet.  La veduda la é maraveousa, Roda de Mulon, Vernel, Colac, Ciampac e Crepa Neigra na corona de crepes  che lascia fora l fia.

Sa l Vera l’é na picola gejia  dedichèda a  “Maria noscia doucia Mère” – “ Mater Amabilis”.  L prum document che rejona de chesta gejiola l porta l’iscrizion del 1887 e l se trata de n contrat anter la doi frazions de Insom e Vera per la fèr sù. Fosc la é stata fenida del 1889 desche che se pel veder dal mileisem zipià tel sciaier de sas dedant l’usc maester.

L’utèr l’é sotite n bel reout brun chièr che recorda l ciel de Fascia e l Fassanerblau che tant ge saea bel ai pitores fascegn.  Te chesta  picola gejia, che la  é  semper averta, tegnuda ben e fornida con bie ciofes de fiores, dut rejona de l’amor e la devozion de la  mans valentes e  delicates che  la tegn  coscita bela rencurèda.

Sa l Vera aldidanché stèsc demò Assunta Dantone, l’é na femena valenta, semper contenta, gustegola che penamai te la cognosces  la   te ciapa via l cher.

D’istà con gran snait la fèsc ite i fegnes  sun  chela riva ertes e adortes, la rencura n bel ort olache vegn  ence i fiores per la gejiola.  La  spaenta l gabinel e la bolp che no i  ge magne la gialines  e sessaben che l’à ence n picol giat che  se fèsc bolintiera malusèr.

L Vera l’é n post de pèsc e de chiet. N post  da portèr tel cher.

Per jir sa l Vera se passa ence da Lorenz, olache se pel veder n autra picola gejia fata su del 1732 e dedichèda a la Madona de l’Aiut. L’é na picola capela ciarièda de storia e stories.

Da ite se pel veder  chèdres che conta la grazies abudes, se pel veder picui veiores  utères da cèsa e ence chiò l reout sora utèr l’é brun tampestà de steiles desche se fossa n bel ciel.

Vera e Lorenz doi picola vila fascènes da jir a veder coi eies e col cher.

  • Assunta che fèsc ite l fen - Assunta intenta alla fienagione
  • Assunta che fèsc ite l fen - Assunta intenta alla fienagione
  • Assunta gustegola e semper contenta Assunta sempre sorridente.

Vera

Dove il tempo si è fermato

e tutto dà lode al Creatore .

Un angolo di Paradiso.

Una piccola chiesa che protegge un gruppo di case.

Il benvenuto gentile e sincero di Assunta.

Le meravigliose montagne che gli fanno corona.

Il silenzio che dona pace all’anima.

Questo è Vera,

un’emozione  che ti resta nel cuore

 

Vera è una piccola località che si può raggiungere  attraverso un sentiero panoramico che parte dal centro abitato di Penìa di Canazei oppure percorrendo un comoda strada forestale che parte dall’antica segheria sempre a Penìa.

Raggiunta la piccola località sembra di trovarsi ai confini della terra dove inizia il cielo.  Lassù tutto è silenzio e pace. Il panorama è stupendo con una vista meravigliosa  sulle cime del  Vernel, la Roda de Mulon,  Colac, Ciampac e Crepa Neigra.

Al Vera c’è una chiesetta dedicata a Maria Mater Amabilis. Di questa piccola chiesa non ci sono tante informazioni, il primo documento che ne parla risale al  1887 ed è un accordo fra le due piccole frazioni di Insom e Vera per costruirla. Forse è stata costruita nel 1889 data incisa sullo scalino di sasso davanti alla porta d’entrata.

L’altare è racchiuso in una  volta celeste che ricorda il cielo azzurro della val di Fassa e il Fassanerblau colore tanto caro ai pittori fassani. Nella  chiesetta che  è  sempre aperta ed adorna  di fiori freschi,  tutto parla dell’amore e della devozione delle mani attente e delicate  che la curano.

Oggi al Vera abita solo una signora Assunta Dantone, è  buona, simpatica, sempre sorridente, appena la conosci  ti ruba  il cuore. L’estate con grande energia, si dedica alla raccolta del fieno sui ripidi pendii, protegge le sue galline spaventando la poiana e la volpe,  accudisce un orto con tanti fiori e ha un gatto a cui piace  farsi coccolare.

Questo è  Vera, un luogo di pace e serenità da portare nel cuore.

Salendo al Vera si passa anche per Lorenz, altra località a monte di Penìa di Canazei. Anche qui  si può visitare una cappella, carica di storia e di storie, costruita nel 1732 e dedicata a  Maria Ausiliatrice. Anche in questa cappella la volta sopra l’altare e dipinta d’azzurro con tante stelle e ricorda un cielo stellato. Si possono inoltre ammirare piccoli altari devozionali da casa tipici della gente di Fassa e alle pareti gli ex voto finemente ricamati a mano.

Vera e Lorenz , due antichi villaggi  di Fassa da visitare e custodire nel cuore.

 

  • chèder recamà - quadro ricamato
  • Ex voto
  • Capela de Lroenz - Cappella a Lorenz
  • L'altare della chiesetta
  • Utèr, capela Lorenz - l'altare
  • Utèr da cèsa - Piccolo altare da casa
  • Ex voto a Maria
Jetzt
,
oder
oder mit versenden.

Es gibt neue Nachrichten auf der Startseite