Una Terra…cinque Lingue! – L Vera

L Vera
Olache l temp se à fermà
e dut fèsc onor al Creator.
N cianton de paradis anter ciel e tera.
Na picola gejia che vèrda via n grop de cèses.
L benvegnù delicat e sinzier de Assunta.
La maraveousa crepes che ge fèsc corona.
L chiet che dona pèsc a l’ènema.
Chest l’é l Vera, n’emozion che te resta tel cher!
Per jir sa l Vera se pel tor l vièl mìngol ert ma n muie bel de vedudes che passa anter i pré o se pel jir dò la sorida strèda da bosch che pea via da la veia sia.
Ruèr colassù l’é desche ruèr ai confins de la tera olache scomenza l ciel, dut entorn l’é pèsc e chiet. La veduda la é maraveousa, Roda de Mulon, Vernel, Colac, Ciampac e Crepa Neigra na corona de crepes che lascia fora l fia.
Sa l Vera l’é na picola gejia dedichèda a “Maria noscia doucia Mère” – “ Mater Amabilis”. L prum document che rejona de chesta gejiola l porta l’iscrizion del 1887 e l se trata de n contrat anter la doi frazions de Insom e Vera per la fèr sù. Fosc la é stata fenida del 1889 desche che se pel veder dal mileisem zipià tel sciaier de sas dedant l’usc maester.
L’utèr l’é sotite n bel reout brun chièr che recorda l ciel de Fascia e l Fassanerblau che tant ge saea bel ai pitores fascegn. Te chesta picola gejia, che la é semper averta, tegnuda ben e fornida con bie ciofes de fiores, dut rejona de l’amor e la devozion de la mans valentes e delicates che la tegn coscita bela rencurèda.
Sa l Vera aldidanché stèsc demò Assunta Dantone, l’é na femena valenta, semper contenta, gustegola che penamai te la cognosces la te ciapa via l cher.
D’istà con gran snait la fèsc ite i fegnes sun chela riva ertes e adortes, la rencura n bel ort olache vegn ence i fiores per la gejiola. La spaenta l gabinel e la bolp che no i ge magne la gialines e sessaben che l’à ence n picol giat che se fèsc bolintiera malusèr.
L Vera l’é n post de pèsc e de chiet. N post da portèr tel cher.
Per jir sa l Vera se passa ence da Lorenz, olache se pel veder n autra picola gejia fata su del 1732 e dedichèda a la Madona de l’Aiut. L’é na picola capela ciarièda de storia e stories.
Da ite se pel veder chèdres che conta la grazies abudes, se pel veder picui veiores utères da cèsa e ence chiò l reout sora utèr l’é brun tampestà de steiles desche se fossa n bel ciel.
Vera e Lorenz doi picola vila fascènes da jir a veder coi eies e col cher.
Vera
Dove il tempo si è fermato
e tutto dà lode al Creatore .
Un angolo di Paradiso.
Una piccola chiesa che protegge un gruppo di case.
Il benvenuto gentile e sincero di Assunta.
Le meravigliose montagne che gli fanno corona.
Il silenzio che dona pace all’anima.
Questo è Vera,
un’emozione che ti resta nel cuore
Vera è una piccola località che si può raggiungere attraverso un sentiero panoramico che parte dal centro abitato di Penìa di Canazei oppure percorrendo un comoda strada forestale che parte dall’antica segheria sempre a Penìa.
Raggiunta la piccola località sembra di trovarsi ai confini della terra dove inizia il cielo. Lassù tutto è silenzio e pace. Il panorama è stupendo con una vista meravigliosa sulle cime del Vernel, la Roda de Mulon, Colac, Ciampac e Crepa Neigra.
Al Vera c’è una chiesetta dedicata a Maria Mater Amabilis. Di questa piccola chiesa non ci sono tante informazioni, il primo documento che ne parla risale al 1887 ed è un accordo fra le due piccole frazioni di Insom e Vera per costruirla. Forse è stata costruita nel 1889 data incisa sullo scalino di sasso davanti alla porta d’entrata.
L’altare è racchiuso in una volta celeste che ricorda il cielo azzurro della val di Fassa e il Fassanerblau colore tanto caro ai pittori fassani. Nella chiesetta che è sempre aperta ed adorna di fiori freschi, tutto parla dell’amore e della devozione delle mani attente e delicate che la curano.
Oggi al Vera abita solo una signora Assunta Dantone, è buona, simpatica, sempre sorridente, appena la conosci ti ruba il cuore. L’estate con grande energia, si dedica alla raccolta del fieno sui ripidi pendii, protegge le sue galline spaventando la poiana e la volpe, accudisce un orto con tanti fiori e ha un gatto a cui piace farsi coccolare.
Questo è Vera, un luogo di pace e serenità da portare nel cuore.
Salendo al Vera si passa anche per Lorenz, altra località a monte di Penìa di Canazei. Anche qui si può visitare una cappella, carica di storia e di storie, costruita nel 1732 e dedicata a Maria Ausiliatrice. Anche in questa cappella la volta sopra l’altare e dipinta d’azzurro con tante stelle e ricorda un cielo stellato. Si possono inoltre ammirare piccoli altari devozionali da casa tipici della gente di Fassa e alle pareti gli ex voto finemente ricamati a mano.
Vera e Lorenz , due antichi villaggi di Fassa da visitare e custodire nel cuore.






