von mas 17.03.2025 06:45 Uhr

Una Terra… cinque Lingue – NOS-ETRES. Cartes de visite

L Fassa Coop met fora i retrac di fascegn tel cincanteisem cedean de la Majon di Fascegn

Foto: Comunicato Istitut Ladin

L é na colaborazion duta fescèna, anter Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn” e Coprativa de Fascia, la espojizion “NOS-ETRES. Cartes de visite. Retrac de fascegn aldidanché”, Na colaborazion curiousa che ampò la palesa l leam anter doi sogec che da n muie de temp i colaborea te desvaliva scomenzadives outes a chest teritorie ladin: l prum cuna de la storia e de la identità ladina, l secondo che l reprejentea idealmenter l mond economich dal post.

Se trata de na mostra de presciapech 250 retrac de jent de Fascia metuda fora ti partiments extra alimentères, te bar e te coprativa, che la porta dant n percors fotografich endrezà da la Majon di Fascegn col fotograf Davide Baldrati, per contèr de la jent de Fascia anchecondì, tres moments che valorisea la cultura ladina, con reijes fones ti valores de cooperazion, comunanza e identità.

“A chi che se domana la rajon de chest projet te nosc zenter comerzièl me sà bel ge recordèr la miscion che l Fassa Coop à semper portà inant e valorisà, che l é apontin se dèr ju per l teritorie e per la comunanza, con vèrda particolèra al mondo culturèl e identitèr de chesta comunanza linguistica picola ma feruscola”, spiega l diretor Luca Giongo.

“L titol de la regoeta “Nos-etres” ge dèsc lèrga a desvaliva interpretazions: nos apede i etres, nos etres te na sozietà turistica averta a neves lengac, cultures e identitèdes e nos dessema col mondo economich parejentà te chesta ocajion da la Coprativa de Fascia, semper averta a la colaborazion te la ativitèdes del Istitut e del Museo Ladin e a chela che volon ge sporjer n gran bel detelpai”, recorda la diretora del Istitut Sabrina Rasom.

Cartes de vijite l é ence n projet fotografich più gran endrezà fora per l 2023-2024 dal Istitut Cultural Ladin “majon di fascegn” dal fotograf Davide Baldrati e che l tol ispirazion da la fotografia del Otcent e di prumes del Nefcent, con chela de conservèr la memoria de anchecondì per la generazions che vegnarà do. E per chesta conservazion l é stat cernù l papier stampà “che fosc l vegnarà mingol śal – recorda l forograf – ma l restarà entriech e scempie, desche n fossil, desche n stamp marcà sun n sfoi”.

La versione in lingua italiana di questo articolo è stata pubblicata nei giorni scorsi su UT24

Jetzt
,
oder
oder mit versenden.

Es gibt neue Nachrichten auf der Startseite