von mas 15.02.2025 11:45 Uhr

Projet european DIGICHer

La endesfida de la digitalisazion del patrimonie culturèl ladin se aur a l’Europa  –  Te Majon di Fascegn la pruma scontrèda co la comunanza ladina de Fascia per l projet european DIGICHer

I laboratories Digicher a la Majon di Fascegn (Istitut Cultural Ladin "majon di fascegn" - Ufficio Stampa PAT)

Digitalisazion, cultura de mendranza, partezipazion. Chisc l é stat i ponts zentrèi de la scontrèda stata ai 6 de firé, a Sèn Jan, te Istitut Cultural Ladin, tel chèder del projet europeèn Horizon DIGICHer.  Presciapech vint rapresentanc de la comunanza fascèna se à binà per peèr via con n percors de co-projetazion.

La scontrèda te Majon di Fascegn la é stata dedichèda a lurèr su la partezipazion ativa de la comunanza tel prozess de digitalisazion de sie melaur culturèl. Passa vint persones, conscidrèdes rapresentantes de la comunanza entria, les é states chiamèdes ite te Istitut Cultural Ladin per tor pèrt al laboratorie de co-projetazion endrezà da enrescidores de l’Università de Trent e del Istituto italiano di studi germanici, partner t del projet.

Te la Sala grana del Istitut se à coscita podù confrontèr rapresentanc de chela che, tel chèder del projet DIGICHer, se ge disc la “quadrupla elica”, che fossa i cater setores che adum forma la sozietà: l mond de la scola e de la enrescida, l mond de la istituzions e de la politica, l mond economich de la aziendes e tinultima chel de la sozietà zivila, de la sociazions culturèles e de paisc, e ence de la persones singoles enteressèdes a la cultura, a sie renovament e stravardament.

La discuscion la é stata timpruma più generèla e l à revardà la idees de chi che l era prejent dintorn a la digitalisazion e la doura di materièi coscita archivié, e do più spezifica, jan a tratèr sie lurieres de digitalisazion culturèla jà envié via dal Istitut Cultural Ladin te desvalives ciampes de enrescida: la Mediateca Ladina, l gran “scrin” virtuèl de libres, audio, video per ladin; la neva enresida sul Bait da la èves de Ronch te Fascia, l projet Tone e la doura digitèla del ladin tras l’inteligenza artifizièla; Uteres, performance del artist Claus Soraperra touta ju ence en format video; l filmat antropologich Talis mater; e l gran archivie fotografich Franz Dantone Pascalin.

Chesta scontrèda l é stat demò l prum vèrech: i resultac del workshop, n’outa luré fora dai enrescidores del projet DIGICHer, i sarà utoi al jir inant de n percors amò lonch. Belapontin ti meisc che vegn l Istitut Cultural Ladin l chiamerà ite de autra scontrèdes, ence avertes a duc chi che volarà tor pert o saer vèlch de più en cont de DIGICHer e de la digitalisazion de la cultura de mendranza.

La versione in lingua italiana di questo articolo è stata pubblicata nei giorni scorsi su UT24

Jetzt
,
oder
oder mit versenden.

Es gibt neue Nachrichten auf der Startseite