von mas 01.12.2024 11:45 Uhr

Ladins, Mochegn e Zimbres: sentèda spezièla te Consei provinzièl – 1°

Trei resoluzions per la mendranzes linguistiches aproèdes con duta la stimes a una

Sion chiò- à scomenzà via coscita sie descors enstadì l president Claudio Soini – a la pruma scontrèda dedichèda dal Consei Provinzièl a la mendranzes linguistiches, aldò de na previjion regolamentèra aproèda d’aisciuda a la fin de n percors envià via endèna la legislatura passèda dal ex President del Consei Walter Kaswalder e dal conseier ladin Luca Guglielmi.

Soini, do, l à despiegà coche, co l’Autorità de la mendranzes linguistiches – l organism con chel che anché l é stat zelebrà chesta sentèda spezièla – se é do a lurèr jà dal scomenz de chesta XVII legislatura provinzièla per ge fèr front a na vida percacenta ai problemes de la politiches de sostegn ai lengac de mendranza. L president de l’aula à metù apede l valor de chesta politiches coi conzec de Libertà e Autonomia, e l à recignosciù che l é emportant che la Provinzia la se dae ju per stravardèr la cultura ladina, mochena e zimbra.

A inom del goern provinzièl à rejonà donca l assessor Simone Marchiori, che à la delega per l tem de la valorisazion de l’Autonomia e de l’Euregio. L à despiegà che sul 2024 la Jonta l’à stanzià 880.840 euro. La pèrt più grana del Fon (euro 623.348) la finanziea l sostegn a l’informazion che la vegn fora te n lengaz de mendranza, tras intervenc te lengac de mendranza sui foli locai, sui boletins de comun, stampa e editoria ladina, notizières de la setemèna (per mochen e zimber), produzions tv e radio per ladin, estra che l folio de la setemèna “La Usc di Ladins”. Aon dedicà – l à dit amò apede – n stanziament spezifich (euro 225.617) per n projet per sparpagnèr fora dal an che vegn i canai ORF 1 e ORF SPORT de la emitenta austriaca te nosc teritorie. L é stat ence corì l segnal tv tel raion mochen, olahe amò l ruèa.

Con n pensier out ai joegn, Marchiori l à dit che ic l é na platea preferenzièla e l à segnalà la scomenzadiva outa ai studenc de la scoles autes, universitères e ai joegn lurieranc, che ge fèsc portèr dant l’esperienza de vita ti teritories de mendranza linguistica.

Ultim argoment: smaorèr la Chèrta Europeèna di lengac de mendranza (Consei de Europa).

Do se é jic inant col intervent de Katia Vasellai, presidenta de l’Autorità per la mendranzes linguistiches. L’avocata ladina à palesà sia recognocenza per la gran atività del ex president Kaswalder, per l empegn del president enciarià ades Soini, per la sensibilità del conseier ladin Guglielmi e amò al consei, che con duta la stimes a una à aproà la norma regolamentèra che à fat a na moda che duc i egn se podarà zelebreèr na sentèda desche chesta. La tutela di lengac de mendranza – à dit Vasellai – no à n color de partit e politich, l é n empegn de l’Autonomia che vel stravardèr n melaut culturèl veie e veior e prezious. L é amò n muie da fèr e la presidenta à tout ca dotrei argomenc che revèrda i ladins (l é la revendicazion de na maor autonomia istituzionèla e de dezentrament aministratif) e do la comunitèdes germanofones. Ge vel coleamenc adaté de la strèdes coi zentres più gregn, servijes de trasport publich, scomenzadives imprenditorièles che porte lurier, personal per l Comun de Luserna.

Chiara Pallaoro, comembra mochena de l’Autorità, à volù recordèr, en ocajion del diejem cedean de la mort, sie conzitadin, che l é stat president del Consei Regionèl, Diego Moltrer, “che anché l fossa stolz de chesta scontrèda”. L’avocata Pallaoro l’à dit che en cont de stravardament di lengac l é sacotenc problemes amò da fèr fora da n muie de temp.

Matteo Nicolussi Castellan. comember zimber de l’Autorità, à fat n salut tel lengaz de mendranza e do ge à sport i augures al sorastant Pat Roberto Andreatta che purampò l é te ospedèl. Dintornvia “autonomia, identità, teritorie”, ge vel a do a do se fèr n persier – à dit Nicolussi Castellan – per stravardèr i  special rights de la comunitèdes de mendranza. Desvaliva la menzions en cont de chest: bilinguism a scola, autonomia di istituc comprensives, scomenzadives euroregionèles de economia, studie de detassazions particolères, l é demò dotrei ipoteses– à dit – da tor ca per l davegnir.

Renato Nazario Micheluzzi, Vizeprocurador, à portà dant l salut del Comun general de Fascia e del Consei de Procura.

Do da el Nerio Giovanazzi, comissèr straordenèr del Comun de Lusern à vulà deschiarir e dèr segureza: anché – l à dit – la situazion contabola de la cèsa de comun la é do che la se stabilisea, la pianta organica la é stata metuda a post con stabilisazions, l sistem aministratif à scomenzà a jir inant con pecacenza. Ge vel tor su belebon en prescia n secretèr de comun per no piorèr la situazion. En generèl, per fèr jir inant i comuns se podessa pissèr de ge dèr su vèch servije a zachei da fora, desche l scodiment tribuc. L portel linguistich l é da renforzèr, ge vel perveder più viajes co la corieres publiches per fèr vegnir de retorn i joegn studenc da sera te paisc (g’é manà na domana al assessor ai trasporc, n rejonaron prest). Giovanazzi do à dit ence che Lusern e i comuns apede no podarà fèr na fujion, percheche chest fossa la fin del stravardament del zimber. Se é do a rejonèr enveze con Folgaria e Lavarone per la gestion a una di servijes spezifics.

Franco Moar, Ombolt de Palai en Bersntol,  à dit che la Provinzia à fat n muie per sostegnir lengaz e teritorie, ence tras n projet spezifich Pnrr per la Val. I mioramenc che Moar spera: ensegnament del lengaz più struturà (serf la stabilisazion del operador de sostegn te scolina e l inseriment de n ensegnant de mochen te la scola), ge vel smaorèr la doura del mochen a la mesènes); creazion de posć de lurier te paisc, comedament de la strèda provinzièla 135, che la cogn vegnir stravardèda da dans da pievia, scomenzadives a sostegn de n turism slow; meter su na Dì regionèla de la mendranzes linguistiches.

Jetzt
,
oder
oder mit versenden.

Es gibt neue Nachrichten auf der Startseite