Una Terra…cinque Lingue! – Ai 6 de mé sègra de Ciampedel e festa per l restaure del veie Stont di Scizeres!

Domenica 6 maggio festa patronale per la comunità di Campitello di Fassa e apertura ufficiale dopo i lavori di restauro del “Casino di Bersaglio” – “Schieβstand” – “Stont”.
Tutti gli anni, la prima domenica di maggio, la comunità di Campitello organizza con l’aiuto di tanti volontari, la sagra del paese in onore dei Santi patroni Filippo e Giacomo. Quest’anno la festa sarà arricchita da un bel momento storico – culturale. Alla comunità sarà ridato, dopo il completamento dei lavori di restauro, l’edificio del “Casino di Bersaglio” – “Stont” – “Schieβstand”, che è stato al servizio della compagnia degli Schützen di Campitello e della Val di Fassa, è un piccolo e prezioso testimone della nostra storia e del legame della terra ladina con il Tirolo. – di Annelise Vian
Desche duc i egn la pruma domenia de mé l’é sègra a Ciampedel n onor di Senc Felip e Giacum, chest an apede a la festa de duta la comunanza, se jonta n moment de storia e de cultura ajache vegnarà dat deretorn al paìsc, dò i lurieres per l fèr fora, l restaurèr e l meter a post, l veie Stont di Scizeres de Fascia.
L Stont, l’é chel che per talian vegn dit “Casino di bersaglio”, per todesch “Schieβstand”, l’é n picol fabricat, vet daite, olache i Scizeres jia a emparèr a sbarèr e mirèr delvers al tulac che l’é apontin l “bersaglio”. hisc fabricac i é stac fac su sot l’Imper Austro Ungarich sul fenir del 1800 prumes egn del 1900, te noscia val n’era trei, l’é restà demò chel de Ciampedel fat su tel 1905.7
Alò dal Stont de Ciampedel jia a tirèr al tulac i Scizeres, no demò del paìsc ma de duta Fascia, de segur à emparà a sbarèr i 110 scizeres e i trei ofizièi, duc fascegn, che l prum de mé del 1915 i é stac chiamé a combater per defener la seides de l’Imper che l’era te noscia val e i à cognù verejèr enscin del 1917. Semper chest Stont l’aea na sia bandiera olache l’era recamà l blason de l’Imper Austro Ungarich, la é stata durèda enscin dò la Gran Vera e se la pel veder amò aldidanché tel museo Ferdinandeum de Disproch.

L Stont de Ciampedel, donca l sera ite n toch de istoria de noscia val e noscia jent, l’é stat aboncont l risech che l vegne batù ju ajache l’era stat arbandonà e l’era dalbon metù n muie mèl. descors de restaure l’é stat envià va ja del 2014 de gra a Gabriele Valentini, ensema co l’aministrazion da dant de Ciampedel vidèda dal capocomun Renzo Valentini, i Scizeres de Fascia e l’Istitut Cultural Ladin de Fascia, l’é stat rejonà e arjont i finanziamenc de la Provinzia de Trent e coscita se é rué a l salvèr.
L proget per l fèr fora e l meter a post, l’é stat fat dai architec Alberto Winterle e Lorenzo Weber che con chest lurier i à vent n pest al concors “Costruire il Trentino 2013/2016”. L lurier per meter fora dut belimpont foto, erc, e documents, che vegn fora da enrescides de Père Frumenzio Ghetta de Martin, Maria Piccolin e Cesare Bernard, l’é stat fat da l’Istitut Cultural Ladin e l Museo de Fascia.
L Stont de Ciampedel l’é un di pec resté tel Trentin, te noscia val n’era trei, te n muie de posć i é stac batui ju e con ic se à perdù n toch de storia de noscia jent e noscia tera, ladina e trentina.
Ades chest picol fabricat vegn dat deretorn a la comunanza e l’à dassen na gran valuta no demò per Fascia ma per dut l Tirol storich.


Liber per Ladin, Tedesch e Talian.
Hugo de Rossi
“I fascegn a le vere de liberazion”
“Beteiligung der Fassaner an Befreiungskriegen”
“I fassani alle guerre di liberazione”
Istitut Cultural Ladin de Fascia
Union di Ladins de Fascia
Scizeres de Fasha






