Rupert Gietl

02.02.2016

Convenzion dl statut: memorandum ladin

La Provinzia Autonoma de Bulsan/Südtirol à metù a jì na iniziativa de democrazia partezipativa denomineda Convenzion per la reforma dl Statut d’autonomia dl Trentin-Südtirol. Con chesta operazion vegn la jent envieda a dì cie che ala se aspeta y cie che ala propon per la reforma dla Statut de autonomia. La reforma reverda ence i ladins y perchel ései ence ei enviés a dì la sia y a porté dant ghiranzes y propostes per l davegnì.

Convenziun d' Autonomia. http://www.konvent.bz.it/lld

www.noeles.info

L Memorandum

Propostes per n program politich-cultural per i ladins, metù ju per ladin, talian y todesch, vuel dé n contribut a la Convenzion y plu en general a la discuscion politica sun l davegnì dla Ladinia. Al cuei adum te n document unitar na lignola de propostes che en pert é bele vegnudes portedes dant te contes? desvalifs.

L Memorandum ne é samben nia na lista completa de ghiranzes; enjontes y mioramenc pò vegnì fac tratant y en paralel a la discuscion tla Convenzion.

Nia dutes les propostes reverda diretamenter la reforma dl Statut, truepes pò ence vegnì tratedes tl contest istituzional atual, ma i autours de chest document rata che al sie na bona basa de discuscion per la  Convenzion.

Convenzion

L Memorandum ti é vegnù mané tamben a la Lia di comuns Ladins che a la Union Generela di ladins dla Dolomites con l envit a l sostegnì tla Convenzion. Per arjonje na ressonanza plu ampla végnel ence damané l sostegn dla jent tres na azion de sotescrizion.

Les ghiranzes portedes dant tl Mermorandum reverda dantaldut la jent; perchel é duc chi che à a cuer l davegnì di ladins enviés a l sotescrive sun chest sit.


Hier geht es zur deutschen Fassung

M E M O R A N D U M: Propostes per n program politich-cultural per i ladins

Te chest Memorandum prejentonse les problematiches y les ghiranzes plu emportantes di ladins, envian les autorités politiches a les tò su y les mete en pratica.

Preambel

 Gaujes dla regrescion dl lingaz ladin

I debujegns dl grup ladin é plu o manco conescius sciche ence les mesures che va debujegn per arferé ju l piorament progressif dl lingaz ladin. Chilò volonse indiché n valgunes gaujes dla regrescion dl lingaz ladin:

Despartizion dla Ladinia te deplù entités politiches-aministratives: 2 regions, 3 provinzies, 5 valedes; chest spidiciament meina endalauter les valedes ladines.
Al mancia n zenter politich, economich y cultural de referiment.
Condizions soziales, culturales y scolastiches devalives dles valedes ladins.
Tendenza di idioms a se destaché un da l auter y a formé identités locales.
Al mancia n lingaz unitar reconesciù da les istituzions politiches.
Influenza sterscia dl’editoria y di media fores?.
Al mancia n Hinterland da chel che la Ladinia podessa sourantò produc culturai essenziai (p.ej. strumenc linguistics y pedagogics, leteratura, programs de televijion, yei), cie che jissa d’uega souraldut per modernisé l lingaz ladin .
Prejenza debla dl ladin tla vita publica y tl’economia.
Imigrazion de fores?.
Emigrazion de ladins.

Al va debujegn de na soluzion unitara y globala

Les valedes ladines de Badia, Gherdeina, Fascia, Fodom con Col Santa Lizia y Ampez é – ence sce ales se desferenzieia en pert una da l’autra per rejons geografiches, storiches y politiches – na entité  culturala y linguistica unitara. La sconanza dl lingaz y dla cultura ladina ghira perchel na soluzion globala; soluzion parziales, sce ales ne é nia integredes te n cheder de sconanza global, pò finamai renforzé l spidiciament atual y mete en pericul la unité dla Ladinia. La politica ladina mess perchel cialé de crié n cheder giuridich unitar per dutes les valedes ladines, sciche precondizion per ruvé a n manajement  valif y efizient di  bujegns y di eteresc dla comunité  ladina. I derc statutars di ladins de Südtirol (Val Badia y Gherdeina) y dl Trentin (Fascia) dess con l temp vegnì valivés y ti vegnì reconescius ence ai ladins dl Venet (Fodom, Col Santa Lizia y Ampez). Chest travert podessa vegnì arjont tres la unificazion de dutes les valedes ladines te na medema strutura politica-aministrativa, tla region Trentin-Südtirol. La reunficazion é na rivendicazion fondamentala dla popolazion ladina che é vegnuda porteda dant con forza ti momenc dezijifs de sia storia: 1918 : letra-apel di ombolc ladins per l dert de autodezijion ;1946 : manifestazion sun l jouf de Sela contra la despartizion y per la reunificazion di ladins; 2007: referendum ti comuns da Souramont per la reunficazion con la Provinzia de Bulsan. Se cruzié de chesta ghiranza storica messessa ester la miscion prioritara dla politica y dantaldut dla Lia di Comuns Ladins.

Derc, ghiranzes, bujegns

Al toca da desferenzié avisa anter i derc che ti speta ai ladins per lege (costituzion, statut de autonomia, normes de atuazion, yei) y les ghiranzes che nasc dal prinzip general de valivanza anter i trei grups linguistics y de sconanza dles mendranzes linguistiches. Per cie che reverda i derc garantis da la lege él da ghiré l’atuazion integrala, sce ala mess ester ence dant signoria; mesures de sconanza y de promozion dl lingaz y dla cultura dess vegnì damanedes y concretisedes tres l dialogh politich anter mendranza y maioranza. Da pert dla politica ne bàstel nia demé de encundé diretives generales y de bones intenzions, chestes mess ence vegnì metudes en doura ti fac. La mendranza ladina à bujegns paticolars che mess vegnì mesurés nia aldò de n proporz cuantitatif ma cualitatif; chisc é  proporzionalmenter cotant plu auc che chi di autri doi grups linguistics de Südtirol. Al vel l prinzip che na democrazia vegn giudicheda aldò de coche an trata i bujegns dles mendranzes.

Ghiranzes politiches

 A.1 Ladinia

Les Provinzies autonomes de Bulsan y de Trent y la Region Veneto dess se dé da fé a Roma per la reunificazion di trei comuns ladins de Belun con la Provinzia de Bulsan. La volonté manifesteda tl referendum dl 2007 (plu dl 80%) da la popolazion di trei comuns ne pò nia vegnì sburleda sun na pert; l’ingiustizia fata dl 1923 dai fascis? con la despartizion di ladins mess vegnì scoeda demez. Chest tema auda da vegnì traté y metù al orden dl di tl Parlament a Roma.

Tl cheder dla reforma dl Parlament, dles leges litales y dl Statut de autonomia déssen prevedei certli litai aposta per i 18 comuns y les trei frazions di ladins dles Dolomites.

Les Provinzies autonomes de Bulsan y de Trent y la Region Veneto dess sostegnì vigni iniziativa, organisazion o infrastrutura interladina che deida pro a renforzé la colaborazion anter les valedes y la unité culturala y politica dla Ladinia..

La Lia di Comuns Ladins dess giaté competenzes concretes y i mesi aladò. Ala dess se dé da fé acioche al ti vegne reconesciù derc valifs ai ladins de dutes les valedes.

Les Provinzies autonomes de Bulsan y de Trent y la Region Veneto dess reconesce l’Union Generela di Ladins dles Dolomites sciche raprejentanta culturala de duc i ladins dles Dolomites, aldò dl art. 3.1.dla lege 482/1999 sun la sconanza dles mendranzes, y ence sciche organisazion de referiment dla Lia di Comuns Ladins, aldò dl model dla Lia Rumantscha ti Grijons.

I joufs ladins dess vegnì segurés a na moda che ai posse resté daverc dutalann. L’introduzion de n daz per duc o de autres limitazions a la zircolazion portassa demé a na despartizion deplù anter les valedes ladines y i ladins.

A.2 Südtirol

Aldò dl Statut d’autonomia é i ladins raprejentés tl Consei provinzial, ma tla Jonta provinziala rùvei demé ite sce la maoranza é a una. L art. 50, paragraf 3 dl Statut é perchel da mudé a na moda che la mendranza ladina ne ae nia demé la poscibelté – che é tles mans dla maioranza, ma l dert de ester raprejenteda tla Jonta.

Con demé un n consiadour (2,9% di 35 consiadours provinziai) é i ladins (4,56% dla popolazion) sotraprejentés y ne pò nience sourantò les enciaries prevedudes per sie grup (assessorat y vizepresidenza dl Consei regional/provinzial). Perchel vàl debujegn che la lege litala provinziala vegne mudeda a na moda che doi ladins ruve ite tl Consei provinzial.

Ai ladins ti méssel vegnì garantì per lege na raprejentanza tl Tribunal aministratif enscì che ence tla Comiscion di 6/12.

L assessour ladin dess se cruzié dantaldut di enteresc ladins tres azions de promozion dla cultura, modernisazion dla scola, renforzament dl status dl lingaz, cooperazion con les istituzions ladines dles provinzies vejines, engajament per la reunificazion di ladins.

Na pert di servisc dla aministrazion publica (intendenza ladina, liber fondiar y cataster, ofize dl laour, yei) dess avei sezions destachedes ence ti paisc ladins, per ester plu damprò da la jent ma ence per bloché l’emigrazion di inteletuai; chisc dessa podei resté y laoré te siei paisc olà che ai va dret debujegn.

L proporz dess vegnì modifiché a na moda che i ladins ne vegne nia plu scluc fora da les stieres autes tl’aministazion provinziala y tles istituzions publiches; con na tel dezijion vegnìssel ence evité che trueps ladins mess se declaré partegnanc de n auter grup linguistich per podei giaté na stiera auta. L’indenité per l lingaz ladin ti dess vegnì deda a duc i ladins y ence ai dependenc dl servisc publich che à fat l ejam de ladin. Laprò él da recordé che ai ladins ti spetàssel zirca 150 stieres tl’aministrazion provinziala che atualmenter é toutes ite dai autri grups linguistics

L ladin dess vegnì adoré sciche lingaz paritetich tles comunités comprensoriales Val de Puster (de chesta fej pert i comuns dla Val Badia) y Salten-Scilier (de chesta fej pert i comuns de Gherdeina y les trei localités ladines de Ciastel). Plu inant déssen mete su na comunité comprensoriala ladina con competenzes particolares per la mendranza ladina; na tel strutura slargiassa fora l’adoranza dl lingaz ladin y renforzassa la coscienza identitara di ladins.

L Museum ladin dess vegnì taché permez al departement dla cultura ladina empede resté pro chel dla cultura todescia.

Sconanza y promozion dl lingaz

Atualmenter màncel na politica linguistica panladina y la cooperazion anter les istituzions culturales ladines é plutost debla. Les „11 teses per na politica linguistica interladina“ publichedes dl 2005 da la Union Generela di Ladins dla Dolomites pita n valgunes idees enteressantes che podessa vegnì nuzedes da la politica y da les organisazions culturales.

L reconesciment y l’adoranza de n lingaz scrit unitar é, adum al mantegniment di idioms, n fatour essenzial per la sconanza dl lingaz ladin y l renforzament dl’identité ladina. La Svizra pita de chest vers n model utl ence per la Ladinia; ilò vegn l Rumantsch Grischun reconesciù y adoré sciche unica forma scrita ofiziala dl rumanc tamben dal govern federal che dal govern di Grijons.

La delibera 210 dl 27.01.2003 dla Jonta provinziala de Bulsan sun l’adoranza dl lingaz ladin tla aministrazion publica y ti tes? normatifs dess vegnì modificheda a na moda che l ladin unifiché posse vegnì adoré ti documenc (leges y regolamenc, zertificac, chertes d’identité, yei) y tles comunicazions scrites che reverda plu de una na valeda. L’adoranza alterneda y/o paralela de doi idioms o lingac scric ladins – con l fascian nen él trei a livel regional – é zenza fondamenta, ne é de degun utl y é descriminenta. Contestualmenter fòssel ence da regolé danuef l ejam linguistich lascian pro l ladin scrit unifiché.

I ladins dess giaté duc i documenc y comunicazions che i revedra tl lingaz dla oma.

L lingaz ladin mess vegnì adoré sistematicamenter y zenza ezezions dlonch olà che al é scrit dant da la lege. Chest vel no demé ti comuns ladins ma ence a livel provinzial y dantaldut tla capitala dla provinzia de Bulsan. Pervia che i trei grups linguistics à te Südtirol derc valifs dess duc i ofizes plu emportanc (tribunal, ospedal, comun, ofizes provinziai, ofizes dles coutes, yei) vegnì denominé y indichés sun dut l teritore provinzial ence per ladin. Tres na tel azion de „fé vedei“ y „placaté“ arjonjessa l ladin n status plu aut y na azetanza plu ampla tamben pro i ladins enstesc che pro les autres comunités linguistiches de Südtirol.

La toponomastica ladina (esonims) dess vegnì adoreda ence fora dla Ladinia olà che ala é conesciuda da cenc de agn encà.

Les assoziazions culturales che se dà ju dantaldut con l lingaz y la cultura ladina à debujegn de n aiut finanziar plu sterch per podei jì inant con sies ativités. L contribut pò ence vegnì dé tres la Union Generela di Ladins y en enjonta al finanziament da pert de d’autri enc.

L’editoria ladina à debujegn de n maiour sostegn per encorajé i joegn a scrive per ladin.

N post de osservazion dl lingaz ladin fossa dret d’utl per duc chi che à da fé con l ladin y podessa dessegur ence daidé mioré la cualité dl lingaz. L „Südtiroler Kulturinstitut“ à da agn na tel istituzion che se cruzia dla bona cualité dl lingaz todesch.

Media ladins

La RAI ladina dess ester daverta a colaboradours da dutes les valedes per renforzé la coscienza de unité dla Ladinia. La senta prinzipala dess resté a Bulsan, ma n valgunes stieres dess vegnì spostedes tles valedes per ne sforzé nia i colaboradours a s’en jì demez da siei paisc; tles valedes éssei en contat diret con la jent, cie che daidassa mioré la cualité dles trasmiscions.

La radio y la televijion ladina à debujegn de n ampliament sostanzial dles ores y dl contegnù dles trasmiscions per podei traté tamben de temesc generai che de chestions spezifiches dles cinch valedes. La televijion ladina é n strument emportant per combate l’influenza che l’invajion de trasmiscions te d’autri lingac à sun l lingaz ladin. I rumanc à trasmiscions 24 ores sun 24 te sie lingaz dla oma.

Les provinzies competentes dess ti conzede al foliet „La Usc di Ladins“ na garanzia finanziara de plu agn y sourantò l 25% dles speises acioche al posse vegnì fora doi iadesc a l’edema y tò su colaboradours cualifichés. Bele metan ite de siei inserac podessa les provinzies y les regions ti dé n aiut significatif al foliet ladin.

Al jissa debujegn de na Ajentura Noeles Ladines per cueie adum y partì fora les ultimes informazions ai media ladins y nia-ladins; bele dant da d’agn ova l sourastant provinzial Durnwalder sostegnù n tel projet. Tla Svizra à i rumanc bele da trueps agn na ajentura stampa sia.

Sezion ladina dla faculté dles scienzes dla formazion a Persenon

L ladin dess vegnì dant – almanco sciche opzion– te duc i curricula y no demé a la faculté dles scienzes dla formazion.

La normazion dl ladin dess vegní fata inant da les majeres istituzions culturales ladines, en colaborazion anter eles y sot la supervijion scientifica dla sezion ladina dl’université de Bulsan/Persenon.

La sezion ladina a Persenon adora deplù ressurses per podei tò su colaboradours cualifichés y pité pos? de laour segurs; n aument dl personal é assolutamenter nezesciar (atualmenter él un n professour y una na assistenta).

L’université, desche istituzion souralocala, dess tegnì cont di enteresc de dutes les valedes ladines y se dé ju ence con la chestion dl ladin unifiché.

Tla fasa de fondazion dl’université fòvel prevedù n istitut de ladinistica con na dotazion de personal cotant plu ampla che tla sezion ladina da encuei. Chest istitut de ladinistica auda da vegnì metù su.

La faculté dles scienzes dla formazion mess garantì na bona competenza ti trei lingac dla Provinzia. Ajache l todesch domineia tl curriculum di studenc ladins mess l ensegnament dl ladin y dl talian vegnì adaté aldò.

Intendenza ladina

Sce an paridleia la situazion istituzionala di departemenc competenc per la formazion y la cultura él cler che l departement Educazion y Cultura Ladina tira a la curta. Perchel végnel ghiré:

Tratament valif di trei departemenc, con la nominazion dl intendent ladin sciche diretour dl departement Educazion y Cultura Ladina y medem status dla repartizion Inovazion y Consulenza.

Zentri de consulenza dla repartizion 18: creazion de n ofize cultural, creazion de pos? de laour tles valedes y ampliament di servisc per la popolazion ladina.

La competenza per „cultura“ y „laour di joegn“ dess ruvé sot l intendent ladin.

Al va debujegn de na cooperazion plu strenta anter les autorités y organisazions scolastiches dla Ladinia.

L’Intendenza ladina mess a vigni moda mantegnì sia autonomia en confront a l’ intendenza todescia y taliana y dess vegnì renforzeda percie che reverda les strutures y les competenzes. Laprò vàl ence debujegn de plu mesi per les scoles y n renforzament di servisc dl’Intendenza.

L sistem scolastich paritetich dess garantì resultac valifs en cont de conescenza dl talian y dl todesch. Perchel vàl debujegn de mesures de sostegn a duc i liviei de scola y na formazion trilinguala ecuivalenta di ensegnanc.

Al va debujegn de na revalutazion sterscia dl ensegnament dl ladin y no demé dla materia „ladin“; ence d’autres materies sciche p.ej. storia, geografia o ert, dess vegnì ensegnedes almanco en pert per ladin.

Les scoles de mujiga ladines dess, sciche dutes les autres scoles ladines, vegnì integredes tla Intendenza ladina, sciche al é per i doi autri grups linguistics dla Provinzia.

Badia, 15 de jené 2016

Dr. Lois Trebo        Dr. Erwin Valentini


 

Jetzt
,
oder
oder mit versenden.

Möchtest du die neuesten Meldungen auch auf Facebook erhalten?

Hier
klicken

Es gibt neue Nachrichten auf der Startseite